La crisis del covid-19 que se ha desarrollado durante el último año ha agudizado las contradicciones del sistema capitalista. Esta crisis ha evidenciado,una vez más,las limitaciones de su modelo productivo basado en un crecimiento exponencial infinito ylos antagonismos de clase se han visto recrudecidos con la precarización de los trabajadores, a su vez los más expuestos al virus.
Las peores consecuencias que se derivan de estas crisis del sistema repercuten constantemente sobre la clase trabajadora, ya que los parches y adaptaciones a los que se recurre no atacan los beneficios privados con la intención de socializar las ganancias en un contexto como el actual, sino que se encuentran igualmente al amparo de los intereses de la clase dominante. El aumento de la explotación laboral, los abusos con los ERTES olas medidas anti-desahucios que benefician a grandes propietarios son algunos ejemplos de cómo siguen privatizándose las ganancias y socializándose las pérdidas.
Debido a la estructura económica del archipiélago, cimentada en un turismo masificado que se ha visto minado,los trabajadores baleares se encuentran en una situación todavía más precarizada. La demanda turística se ha reducido enormemente y,por ser el sector vertebrador de la economía balear en que se emplea principalmente la juventud obrera, la situación de ésta es todavía más inestable. El sector terciario ha sido siempre un sector altamente precarizado, acusado por la temporalidad, los bajos salarios y abusos laborales, que ya previamente a la pandemia mundial impedía a los trabajadores de las islas tener una vida digna. Esto se reflejó en los datos del segundo trimestre de 2020, donde se observaba cómo Illes Balears y Canarias son los territorios donde más personas jóvenes ocupadas han estado ‒y continúan‒afectadas por ERTE, más del 40% del total. Asimismo, la tasa de desempleo en este último mes de septiembre ha alcanzado un 13,3% en las islas, rozando el 40% entre los jóvenes menores de 25 años.
Pero las jóvenes baleares no nos resignamos. Ni al desempleo, ni a la precariedad ni, ante la situación pandémica actual, a ver cómo debemos continuar produciendo y consumiendo mientras se nos niega la práctica totalidad de nuestras posibilidades de ocio, además de criminalizarnos incesantemente por el aumento de los contagios. La enorme agudización de las contradicciones capital-trabajo que sufrimos en nuestra región hacemás necesario que nunca tomar partido e intervenir conscientemente como clase en nuestro propio día a día acusado por la pandemia. El impulso de un proceso revolucionario depende de nuestra capacidad de movilización. Y, para lograrlo, existe un único camino: el de la organización yla lucha por nuestros derechos como juventud trabajadora.
____________________________
La crisi de la Covid-19 que s’ha desenvolupat durant l’últim any ha intensificat les contradiccions del sistema capitalista. Aquesta crisi ha evidenciat, un cop més, les limitacions del seu model productiu, basat en el creixement exponencial infinit, i els antagonismes de classe s’han vist agreujats amb la precarització dels treballadors, alhora, els més exposats al virus.
Les pitjors conseqüències derivades d’aquesta crisi del sistema repercuteixen constantment sobre la classe treballadora, ja que les adaptacions a les que es recorre no ataquen els beneficis privats amb la intenció de socialitzar els guanys en un context com l’actual, sinó que es troben igualment subordinats als interessos de la classe dominant. L’augment de l’explotació laboral, els abusos amb els ERTO o les mesures anti-desnonaments que beneficien a grans propietaris són alguns exemples de com es segueixen privatitzant els guanys i socialitzant les pèrdues.
Degut a l’estructura econòmica de l’arxipèlag, fonamentada en un turisme massificat que s’ha vist afectat, els treballadors balears es troben en una situació encara més precària. La demanda turística s’ha reduït enormement i, per ésser el sector vertebrador de l’economia balear on s’empra a la joventut obrera, la situació d’aquesta és de major inestabilitat. El sector terciari ha estat sempre altament precari, víctima de la temporalitat, els baixos salaris i els abusos laborals, que ja prèviament a la pandèmia mundial impossibilitava als treballadors de les illes tenir una vida digna. Això es reflectí amb les dades del segon trimestre de 2020, del qual s’observava a Illes Balears i Canàries com els territoris espanyols amb més persones ocupades han estat -i continuen estant- afectades pels ERTO, més del 40% del total. Així mateix, la taxa d’atur en aquest últim mes de setembre ha assolit un 13,3% a les illes, apropant-se al 40% entre els joves menors de 25 anys.
Però les joves balears no ens resignem. Ni a l’atur, ni a la precarietat ni, davant la situació pandèmica actual, a veure com hem de continuar produint i consumint mentre se’ns nega a la pràctica totalitat de les nostres possibilitats d’oci, a més de criminalitzar-nos incessantment per l’augment de contagis. La enorme agudització de les contradiccions capital-treball que patim en la nostra regió fa més necessari que mai prendre partit i intervenir com a classe en el nostre dia a dia sotmès a la pandèmia. Impulsar un procés revolucionari depèn de la nostra capacitat de mobilització. I, per a aconseguir-ho, existeix un únic camí: el de l’organització i lluita pels nostres drets com a joventut treballadora.
